DIVENDRES, 24 D’OCTUBRE DE 2025
Soc una convençuda que els grans avenços de la humanitat han estat la medicina i la recerca. Gràcies a elles, vivim més anys, amb més qualitat i amb una esperança que abans semblava inabastable. Per això, encara em sorprèn que, massa sovint, es qüestionin els seus resultats o què oblidem com n’era de fràgil la vida humana abans de descobriments com els antibiòtics o les vacunes.
Fa només unes dècades, una simple infecció podia ser una condemna segura. Avui disposem de tractaments antibiòtics orals, intravenosos i fins i tot cutanis que salven vides de manera gairebé rutinària. Però, al meu entendre, la millor medicina no és la que cura, sino la que evita la malaltia o en redueix la gravetat. És a dir: la vacuna.
Les vacunes són, sens dubte, una de les eines més poderoses i revolucionàries de la història. Gràcies a elles, malalties que abans provoca- ven autèntics estralls-com la diftèria, la poliomielitis o el xarampió han passat a ser pràcticament inexistents. I potser és precisament aquest èxit el que ens ha fet perdre la percepció del perill. Quan ja no veiem hospitals plens de malalts, tendim a pensar que aquestes malalties han desaparegut per sempre. Però no és la sort ni el pas del temps el que les ha fet desaparèixer: ha estat la vacunació.
Banalitzar les vacunes és un error greu. És confondre l’absència de malaltia amb la seva desaparició definitiva. Si avui podem viure amb tranquil·litat, és perquè milions de persones, al llarg de dècades, han confiat en la ciència i han mantingut una disciplina col·lectiva basada en la responsabilitat.
Les vacunes no només protegeixen qui les rep, sinó que creen una muralla de protec- ció comunitària que manté a ratlla els brots i evita sofriments innecessaris.
Encara tenim molt present l’angoixa que va suposar la pandèmia de la COVID. Quan finalment va arribar la vacuna, la societat sencera va viure una barreja d’esperança i de desconfiança, alimentada sovint per la desinformació. Però, si hi pensem bé, quan- tes malalties incurables desitjaríem que tinguessin una vacuna? L’Alzheimer, el càncer, la sida, la malària… tantes patologies que encara avui ens fan sentir vulnerables.
Tant de bo arribi el dia en què hi hagi una vacuna per a l’Alzheimer. O, millor encara, tant de bo arribi el dia en què ens oblidem de vacunar-nos perquè n’haurem perdut la por a l’Alzheimer, precisament gràcies a la vacuna que l’haurà erradicat.
Mentre això no arriba, no claudiquem. Fem com aquells avantpassats que no es van rendir fins a trobar vacunes contra el tètanus, el xarampió, la poliomielitis o la grip. Recolzem la recerca sobre l’Alzheimer, busquem-ne la cura o, encara millor, la seva vacuna.
Només així podrem evitar la gran pandèmia silenciosa del segle XXI.