Recordo que de jove, quan sentia dir al meu pare que havia dormit malament, em preguntava què era això de dormir malament, si és tan fàcil dormir! Resulta que fàcil no ho és, però necessari sí. Ens expliquen els científics la importància del son de qualitat, regular i profund. Ens diuen que dormir bé és una eina de salut i també de prevenció per a un bon envelliment. Tanmateix, són pocs els afortunats que poden presumir de dormir bé.
Dormir implica entrar en un procés biològic complex en què el cervell i el cos es reparen, es reorganitzen i es preparen per a l’endemà.
Durant la nit el cervell fa una feina silenciosa però essencial. Consolida la memòria, regula emocions, neteja substàncies tòxiques acumulades durant el dia i reforça el sistema immunitari. Sense aquest procés, el cos funciona pitjor: ens costa concentrarnos, aumenta la irritabilitat, es desregulen les hormones i augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, metabòliques i neurodegeneratives.
Això seria el procés fisiològic. Però, opino, que dormir és també un regal perquè ens permet somiar.
Tant si recordem els somnis com si no, el cas és que la nostra ment -segons els científics, encara no sabem ben bé perquè es desinhibeix per fer un exercici fascinant: barrejar persones reals amb fets imaginaris, records amb emocions, pors amb desitjos. En aquest escenari nocturn es construeixen històries impossibles, de vegades absurdes, de vegades sorprenentment lúcides.
Potser els somnis són una mena de teatre íntim on el cervell assaja situacions, ordena experiències o simplement deixa volar la imaginació. Hi apareixen persones que fa anys que no veiem, llocs que ja no existeixen o converses que mai no han passat. I tot plegat ho vivim amb molta intensitat mentre dormim.
Quan ens despertem, sovint aquelles històries s’esvaeixen en qüestió de segons. Altres vegades, en canvi, ens acompanyen durant tot el dia amb una sensació estranya: com si durant la nit haguéssim visitat un altre lloc.
Potser per això dormir té també una dimensió gairebé poètica. Durant unes hores abandonem el control racional que domina la nostra vida diària i deixem que el cervell funcioni d’una manera més lliure, més creativa, menys vigilada.
En una societat que premia la productivitat constant i l’activitat sense pausa, el son sovint es percep com una pèrdua de temps. Però potser hauríem de mirar-ho just al revés: dormir és una de les activitats més sofisticades i necessàries que fa el nostre organisme.
És salut, és reparació, és equilibri.
I, de vegades, també és l’únic moment del dia en què la nostra ment es permet el luxe de somiar sense límits.
Potser per això, dormir bé no és només descansar: és donar al cervell l’espai necessari per continuar imaginant.